Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l’any 1977. Després de la mort de la seua mare es trasllada a viure a València d’on és originària la família del seu pare. Amb tretze anys funda el primer grup de música. Ja a l’institut, en crea un altre, Tan se val. Durant aquells anys presenta a l’emissora lliure Ràdio Klara, un dels primers programes de ràdio del País Valencià dedicats al rock en català. Finalment, el 1993, i amb només setze anys, funda amb els amics de classe de l’IES Benlliure Josep Pitarch i Carles Garcia, el grup que marcaria la seua vida: Obrint Pas.

Amb aquest grup inicia una llarga trajectòria que comença amb la gravació de dues maquetes en casset: Obrint Pas i Recuperant el somni. El 1995 telonegen a Negu Gorriak en un concert a l’Eliana en homenatge a Guillem Agulló. Són els anys dels primers programes d’ensenyament en valencià als centres de secundària en què centenars de joves tenen, per primera vegada en la història del País Valencià, l’oportunitat de créixer desacomplexadament respecte a la seua llengua i cultura.

Molts d’aquest joves d’arreu del país es trobaràn després a la universitat. Xavi Sarrià va estudia Filologia Catalana a Universitat de València on coincideix a classe amb Feliu Ventura, Josep Nadal i molts altres joves amb qui compartiria militàncies polítiques, culturals i socials.

El 1998 col·labora amb Xavi Ginés en la fundació del Centre Social Terra de Benimaclet i l’any 1999 és un dels impulsors del periòdic alternatiu L’Avanç del qual serà coordinador de l’àrea Internacional. Mentrestant, Obrint Pas participa en la batalla per recuperar la música en la llengua pròpia al País Valencià. Una batalla compartida amb una xarxa d’entitats, associacions i ateneu que als anys noranta van plantar cara al nou món globalitzat i l’hegemonia neoliberal.

En aquest context, el 1997 Obrint Pas renuncia al premi d’un important concurs per a grups joves, que els obliga a signar un contracte discogràfic de tres àlbums, i funda la discogràfica autogestionada 45 Revolucions, amb què es pretenia trencar el silenci mediàtic que imposaven els governs valencians a la música en llengua pròpia. El segell va publicar els primers treballs de grups com Ki Sap, Sant Gatxo, Arròs Caldós i el primer maxi d’Obrint Pas, La Revolta de l’Ànima (45 Revolucions, 1997). Poc després el grup publica els primers discos amb la discogràfica autogestionada Propaganda pel fet: Obrint Pas (Propaganda pel fet, 1999), Terra (Propaganda pel fet, 2001) i La Flama (Propaganda pel fet, 2004).

El 2005 Obrint Pas grava el disc en directe En Moviment (Propaganda pel fet, 2005) davant de 10.000 persones al pàrquing del Campus Tarongers de València després que l’Ajuntament de la ciutat negara els permisos a ACPV per organitzar el concert a la Plaça de Bous. Tot i el boicot institucional, el disc se situarà durant cinc setmanes consecutives entre els 15 més venuts de l’estat espanyol. A partir d’aquest data, el grup comença una aventura arreu d’Europa, Amèrica i Àsia i esdevé el primer en català en tocar en multitudinaris festivals internacionals. També participa en la Brigada Músics per Palestina amb Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil en un viatge als territoris ocupats de Jerusalem, Nablús, Hebrón i Jenín. Fruït de tots aquests viatges naix el dic Benvingut al paradís (Propaganda pel fet, 2007) gravat en un estudi improvisat en un mas de Cinctorres, a la comarca d’Els Ports. L’any següent Xavi Sarrià publica el seu primer llibre de relats Històries del paradís (Bromera, 2008) traduït al castella per l’editorial Txalaparta.

El 2011 Obrint Pas grava el que serà el seu darrer disc Coratge (Propaganda pel fet, 2011), un disc-llibre que s’editarà també a Alemanya i el Japó i que els portarà a actuar a Estats Units i Mèxic. El 2013 Obrint Pas anuncia una aturada indefinida en una gira que acaba amb tres concerts consecutius en acústic al Teatre Principal de València.

El 2014 Xavi Sarrià és un dels dos fundadors de la cooperativa editorial Sembra Llibres. Amb aquesta editorial publica la novel·la Totes les cançons parlen de tu (Sembra Llibres, 2014). El 2016 realitza una gira conjunta amb Feliu Ventura anomenada Llibres. Batalles. Cançons i viatja a Kurdistan per enregistrar el documental La batalla d’Amed (Metromuster, 2016) en què es denuncia l’ofensiva de l’estat turc contra la població kurda. I el 2017 viatja Grècia amb Feliu Ventura i la Comunitat Eko per donar suport a les persones refugiades. Una experiència reflectida al doumental Més enllà dels camps (Propaganda pel fet i Comunitat Eko, 2017). Aquell mateix any el festival internacional SUNS Europe celebrat a Udine li concedeix el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.

El 2017 publica el seu primer disc en solitari Amb l’esperança entre les dents i realitza una llarga gira que el portarà de nou a països com Alemanya, Japó o Corea. El 2019 guanya el Premi Ovidi a la Millor Cançó per Alliberar-nos i l’àlbum il·lustrat Al país de l’olivera (Sembra Llibres, 2019) amb Aitana Carrasco.

Tot i l’arribada d ela pandèmcia del covid-19, l’any 2020 publica la cançó No s’apaguen les estreles, BSO de la pel·lícula La mort de Guillem, sobre l’assassinat de Guillem Agulló. Aquesta cançó fructifica en una gira que s’estrena al Teatre Principal de València durant dos dies seguits. També, en el seu primer documental com a codirector, un treball que realitza conjuntament amb David Segarra i Víctor Serna. El documental No s’apaguen les estreles (Tourmalet 2021), coproduït per À Punt, guanya el Premi del Públic i Premi del Jurat del Festival Gollut, el Premi del Festival de Cinema Compromès i és nominat als Premis Berlanga de l’Audiovisual Valencià.

El 2022 publica Causa, el seu segon disc en solitari.